PER UNA EIXIDA DE LA CRISI FAVORABLE A LES TREBALLADORES I ELS TREBALLADORS

Divendres 12 de juny, diverses persones i organitzacions d’Elx, hem decidit promoure una concentració per a defendre una ciutat d’Elx solidària i treballadora
Adjuntem el manifest unitari:

En els últims dies estem veient com els sectors més conservadors estan eixint als carrers irritats per l’estat d’alarma, el confinament i altres mesures que consideren que atempten contra les seues llibertats. Des del principi, aquestes manifestacions mostren la seua vinculació amb les classes adinerades i la ideologia més reaccionària. Per descomptat, les seues reivindicacions estan molt allunyades dels interessos de la majoria social. No busquen una altra cosa que no perdre beneficis i tindre l’oportunitat d’explotar més i millor a la classe treballadora. En definitiva, volen que aquesta crisi la paguem només les treballadores i els treballadors.

No només no els importa posar en risc la salut de tots, sinó que a les seues manifestacions hi ha presents elements feixistes que estan utilitzant la violència per atacar a companyes i companys lluitadors, estudiants, sindicalistes i gents d’esquerra en general que han estat agredits per defensar els drets de la majoria.

No deixa de sorprendre la impunitat amb la qual aquests sectors privilegiats estan sent tractats per les autoritats. Especialment quan estem acostumats a multes i colps de porra a activistes, sindicalistes, estudiants i, en definitiva, per a totes i tots els que defensem enfortir allò públic i els drets dels treballadors i treballadores. Pel que sembla, la repressió sí que n’és, una qüestió de classes.

Hem sigut nosaltres, la classe treballadora, el poble, els que major esforç i sacrifici hem dedicat en aquesta crisi sanitària: personal de neteja, treballadors de supermercats, repartidors, autònoms, treballadors de sectors essencials o el mateix personal sanitari. Hem posat en perill les nostres vides i les de les nostres famílies perquè la roda continuara girant, mentre aquesta gentola exigia llibertat entre descapotables i pals de golf.

És difícil no veure la relació de tots aquests fets amb la crisi econòmica en la qual ja estem immersos.

Malgrat que els portaveus de la dreta i les grans fortunes s’obstinen a fer-nos creure que són els empresaris els principals perjudicats d’aquesta crisi, ells en realitat no sols tenen més recursos per afrontar una aturada de l’activitat o possibles pèrdues, sinó que a més han pogut cessar la seua activitat fent recaure a les arques públiques la major part de les despeses derivades. A més d’això, recordem que les exempcions del pagament del lloguer o la hipoteca, així com les de la llum i de l’aigua, són només temporals, recuperant així la reducció temporal d’ingressos. És la majoria treballadora qui està patint les pitjors conseqüències d’aquesta crisi. El retard en el pagament dels ERTE està portant a moltes famílies a haver de subsistir i acumular deutes fins a nou avís. A més, en l’economia submergida, que tan familiar ens és a aquesta ciutat, on tantes aparadores, empleades de la llar, cambreres, etc. treballen en negre o amb contractes molt per sota de les hores reals, la situació és encara més greu i aquesta crisi pot afavorir l’empitjorament de la seua ja de per sí precària situació. A tot això cal afegir que empreses productives com Nissan o Alcoa ja han anunciat el tancament de les seues plantes i d’altres una disminució considerable de la producció que implicarà nombrosos acomiadaments.

Front aquesta situació, no podem permetre que siga la dreta qui canalitze el descontentament de la nostra gent. Una dreta que sota la bandera de la “llibertat” reclama mesures per afavorir la nostra explotació; una dreta que va intensificar les retallades en serveis públics durant l’última crisi i a la qual no li ha tremolat la mà a l’hora de retallar, en plena crisi sanitària, 57 milions d’euros en despesa sanitària a la Regió de Múrcia, la que pretén mostrar-se com a millor gestora de la crisi. Sens dubte, són els millors gestors per a les elits econòmiques, però no per a nosaltres.

No podem quedar-nos escandalitzats i prou davant les declaracions o extravagàncies d’un o d’altre polític; és el moment d’organitzar-nos i defensar-nos. És el moment de fer efectiva la derogació de la reforma laboral, d’impedir els acomiadaments de tota mena, de fer realitat que l’interés privat estiga supeditat al bé general, de blindar la sanitat i els serveis públics, les pensions, les ajudes a la dependència i les ajudes contra la violència de gènere (recordem que el mes d’abril les telefonades al 016 van augmentar un 60%).

L’única eixida admissible a aquesta crisi és una en la qual s’ens reconega a les treballadores i treballadors la dignitat que ens guanyem dia a dia amb el nostre treball i sacrifici. Ni els nostres drets, ni la nostra salut, ni les nostres vides pagaran una nova crisi que no hem provocat per salvar els beneficis d’unes companyies que ens tracten com a meres xifres. Més enllà de la bona voluntat de governs i parlaments, només comptem amb les nostres pròpies forces enfront del nou pols que s’acosta. Es fa necessari estar units i organitzats, tenint clar que no retrocedirem ni un sol pas i que lluitarem per continuar avançant, perquè ningú ens ha regalat mai res.

Ni virus, ni paràsits, aquesta crisi no la paguem!

Vos convidem a assistir a la concentració que realitzarem el divendres, 12 de juny, a la Plaça i Baix, a les 19.30